MÒDULS DE SALUT

DIABETIS

La diabetis mellitus és una malaltia que es produeix quan el pàncrees no pot fabricar insulina suficient o quan aquesta no aconsegueix actuar a l’organisme perquè les cèl·lules no responen al seu estímul.

Dit d’una altra manera, la diabetis és aquella situació en la que els nivells de sucre (o glucosa) en sang estan augmentats. La quantitat de glucosa que circula per la sang s’anomena glucèmia.

Normoglucèmia: són els valors normals de glucosa en sang. En dejú, és d’entre 70 i 110 mg/dl. El nivell de glicèmia després del dejuni nocturn s’anomena glucosa basal.

Hiperglucèmia: són els valors alts de glucosa en sang, superiors a 110 mg/dl en dejuni.

El diagnòstic de diabetis només el pot confirmar un metge.

Totes les cèl·lules del cos necessiten energia per estar en actiu, mantenir les funcions vitals (com el batec cardíac, moviments digestius, respiració...) i, a més, mantenir la temperatura corporal i els moviments musculars. La glucosa és la principal font d’energia pel cos humà, com la gasolina ho és per mantenir el motor de l’automòbil en marxa.

Per entrar dintre de les cèl·lules i ser utilitzada com energia, la glucosa necessita la mediació de la insulina. La insulina és com la clau que, encaixada al pany, obre la porta de les cèl·lules. El cervell i les cèl·lules del teixit nerviós són les úniques que reben glucosa directament del torrent sanguini sense la mediació de la insulina. La glucosa és, en aquest cas, la única font d’energia.

Com es diagnostica la diabetis?

La hiperglucèmia o elevació dels nivells de glucosa en sang és la responsable directe dels símptomes típics de la diabetis. Per això és tan important conèixer-los per facilitar el diagnòstic:

• Necessitat d’orinar amb molta freqüència, anomenada també poliúria.
• Tenir molta set: polidípsia.
• Tenir molta gana: polifàgia.
• També sol aparèixer debilitat, pèrdua de pes i molèsties digestives. No obstant, la diabetis mellitus tipus 2 pot no presentar símptomes durant anys i ser diagnosticada per una anàlisi de forma casual.

Quin és el nivell de glucosa normal?

Es parla de prediabetis quan existeix una elevació dels nivells de glucosa en sang, però aquesta elevació no arriba als nivells mínims per ser considerada diabetis.

Es dona en dues situacions que són factors de risc d’aparició de diabetis i de malalties cardiovasculars:

• Quan els nivells de glucosa en dejuni estan entre 100 i 125 mg/dl.
• Quan dues hores després del test de sobrecàrrega oral a la glucosa, els nivells de glucèmia estan entre 140 i 199 mg/dl.

Per sota d’aquests nivells, no hi ha diabetis.

Què és i perquè serveix la insulina?

La insulina és una hormona de l’aparell digestiu que té la missió de facilitar que la glucosa que circula a la sang penetri a les cèl·lules i sigui aprofitada com energia.

La insulina es produeix al pàncrees, concretament a les cèl·lules beta pancreàtiques.

El pàncrees és una glàndula situada darrera l’estómac, al mateix nivell que el fetge però a la part esquerra de la cintura. Quan es comencen a ingerir aliments que contenen hidrats de carboni, s’activen uns sensors i el pàncrees comença a produir insulina que allibera directament a la sang.

Perquè la insulina sigui efectiva, s’han d’acomplir dues condicions:

1. Que el pàncrees segregui insulina en quantitat suficient
2. Que les cèl·lules la identifiquin i permetin la seva acció.

El pàncrees, entre altres substàncies, segrega la insulina i el glucagon. El glucagon és una altra hormona que té l’efecte exactament contrari al de la insulina. Es hiperglucemiant, és a dir, que fa augmentar les nivells de glucosa en sang.

Factors que intervenen en el bon control de la diabetis

De tots els factors que influeixen en el bon o mal control de la diabetis, avui encara és impossible actuar sobre alguns d’ells, però d’altres sí són modificables. Controlar-los està a les seves mans.

Els que no es poden modificar són:

• Resistència cel·lular a la insulina
• Reserva pancreàtica
• Herència genètica
• Factor immunitari

Els que sí es poden modificar segons l’esforç personal són:

• Per normal / Sobrepès / Obesitat
• Exercici regular diari
• Control de la dieta (control dels aliments rics en hidrats de carboni)
• Regularitat en els horaris
• Número d’injeccions d’insulina  al dia
• Número de controls de glucèmia capil·lar al dia
• Consum de tabac
• Observar les mesures d’higiene com a prevenció (cura dels peus, higiene bucal, revisions ginecològiques)

A més de controlar, el millor és prevenir

• Per optimitzar l’efecte de la insulina i evitar hipoglucèmies, s’han d’adaptar els horaris dels àpats i els horaris d’injecció, i també s’han de respectar els intervals entre àpats.
• Programar el menú de cada dia, seleccionant els aliments que es consumiran i repartint segons sigui l’esmorzar, dinar, berenar o sopar, els aliments que contenen hidrats de carboni en les quantitats adequades.
• Si es pensa fer un esforç físic superior al que és habitual, el millor és prendre aliments rics en hidrats de carboni complementaris, abans de l’exercici físic.
• Estar informat permet prendre decisions. Es molt recomanable fer-se les autoanàlisis regularment.
• Anotar els resultats de les autoanàlisis permet tenir a la vista i de forma “panoràmica” com està sent el control glucèmic.
• Tenir coneixements sobre la dieta, els aliments i la seva composició, així com la manera de combinar-los, és fonamental.

Tractament de la diabetis

En el cas de la diabetis tipus 1, el tractament és sempre l’administració d’insulina de forma crònica.

En la diabetis tipus 2, en general, es pot començar per un programa de dieta i exercici cardiosaludable. Si això no és suficient, és possible que el metge recomani prendre antidiabètics orals. Quan els fàrmacs tampoc són suficients, s’haurà d’administrar insulina.

Dieta cardiosaludable

La ingesta de greixos saturats ha de ser inferior al 7% del total de calories.

L’oli d’oliva ha de ser el greix predominant.

Disminuir o eliminar els greixos d’origen animal: mantega, crema de llet, porc, etc. Es preferible substituir-los pel consum de peix.

Les carns, peixos i ous són rics en proteïnes i també contenen greixos, però no hidrats de carboni.

Es millor menjar poc i vàries vegades al dia, evitant àpats copioses i els sucres d’absorció ràpida que eleven bruscament els nivells de glucosa en sang.

Exercici cardiosaludable

L’activitat física controla els nivells de glucèmia en sang, redueix el sobrepès, millora la qualitat de vida del pacient i evita les possibles complicacions que puguin sorgir de la malaltia. L’exercici físic ideal per a la majoria de diabètics és caminar, córrer o muntar en bicicleta. En cas de neuropatia o peu diabètic, cal evitar exercicis amb risc de traumatisme.

Antidiabètics orals

Només són útils en la diabetis tipus 2. Quan l’alimentació i l’exercici no són suficients per controlar aquest tipus de diabetis, s’ha de recórrer a diferents fàrmacs que ajuden a que el pàncrees produeixi més insulina o que actuï millor la que produeix per ell mateix.

Insulina

Es el pilar del tractament de la diabetis tipus 1, però també forma part del tractament de la diabetis tipus 2. La insulina s’ha d’administrar mitjançant una injecció subcutània. Existeixen diferents tipus d’insulina, que es diferencien fonamentalment en el temps que triguen en fer efecte i la seva duració (ultraràpida, ràpida, intermitja i lenta).

Amb les diferents pautes i tipus d’insulina s’intenta imitar el que fa un pàncrees d’una persona no diabètica. Les insulines ràpides i ultraràpides s’utilitzen en cada àpat per imitar el pic d’insulina que produeix el pàncrees i assimilar els nutrients ingerits. Les insulines lentes i ultralentes intenten imitar la secreció basal del pàncrees (és la insulina que produeix entre àpats o per la nit per mantenir estables els nivells de glucosa en sang).

El contingut d’aquesta pàagina és d’informació general i en cap cas ha de substituir el tractament ni les recomanacions del seu metge.

Fonts: Fundación del Corazón, Fundación Diabetes